A la llera de la riera de l’Anyet, a la dreta de la carretera de Capmany a Roses, a uns 300 metres després del pont, als peus de l’antic camí que menava a Cabanes i Figueres, s’hi troba una font citada des de molt antic en diversos estudis sobre les aigües mineromedicinals de Catalunya, la qual -com altres de similars de la regió- s’associa a la falla sud del Massís del Canigó.
L’aigua sorgeix a una temperatura de 28,5 °C i presenta una lleugera però inequívoca olor de sulfur d’hidrogen, que li dona el nom de Font Pudosa.
A principis del segle XX es descriu l’existència d’un manantial termal i mineromedicinal d’aigües de composició carbonado-sòdica que ja era un atractiu per a nombroses famílies que acudien a Sant Climent provinents de llocs propers com Roses o Portbou, i fins i tot de Barcelona, i s’hostatjaven a la fonda La Parra. D’aquesta època (1915) és el testament de Damià Cardoner que llegava 100.000 pts al municipi per a la construcció d’un balneari.
El paratge de la font havia estat de sempre molt concorregut, ja que hi havia hagut un banc i una taula de pedra, resguardats per una platana, i també uns rentadors que el convertien en un safareig públic amb “aigua calenta”. Molta gent recorda encara avui quan les dones hi anaven a rentar, precedides de la mainada per guardar tanda. També era costum anar-hi a passejar i a prendre la fresca en el bon temps.
Les aigües van caure en l’oblit quan l’estiueig es va traslladar cap a la costa, i les noves generacions ignoraven els beneficis dels banys pels problemes de pell, i la ingesta pel digestius. I s’oblidaren definitivament per la degradació del lloc: Des de principis dels anys 70 i fins al 1992, la part superior de la font va servir com a abocador d’escombraries, i el 1979 en instal·lar-se el clavegueram al poble, es va construir, per motius tècnics, una fossa sèptica a pocs metres del brollador. Per si això no fos poc, un fort aiguat el 1993 es va endur la font, la taula i bona part de la vegetació.
A punt d’entrar al segle XXI, es va tornar a revifar l’interès per la font des del punt de vista paisatgístic i medicinal, i fins i tot s’hi veuen noves possibilitats econòmiques per a la població. El 1999 l’Ajuntament va iniciar el procés per a obtenir la classificació oficial de la font: La Universitat de Girona i un laboratori autoritzat i reconegut per la Generalitat, van dur a terme sengles estudis per tal d’elaborar un text descriptiu de les seves característiques físico-químiques i de la seva utilitat terapèutica.
Mentrestant el 2002 es va construir una escullera al meandre per protegir el paratge dels aiguats i es va netejar la zona; es va fer més gran un dels rentadors, per tal que s’hi pogués posar una persona estirada, i també es va arranjar el viver gran de sota la platana.
El 31 de març de 2009 el Boletín Oficial del Estado va publicar la resolució de declaració de la condició de minero-medicinal i termal de l’aigua de la captació denominada “Font Pudosa”, en el terme municipal de Sant Climent Sescebes. És el reconeixement oficial de la font, i el primer pas, imprescindible, per a la seva explotació comercial.
