Festes, cultura i tradicions

Cada any el poble de Sant Climent compleix amb el vot i fa el seu romiatge a l’ermita de la Mare de Déu del Camp, al terme de Garriguella, per a demanar la pluja. L’origen de la romeria és antiquíssim: el 9 de març de 1885 l’Ajuntament tria el dia que es farà la romeria d’aquell any i ja diu que és una costumbre en este pueblo de muchísimos años.

L’anada a la Mare de Déu del Camp, un antic priorat ja existent el 1196, és sempre igual, encara que s’ha anat adaptant als temps, passant de la religiositat inicial, més o menys reforçada segons les èpoques, a una manifestació tradicional. El recorregut d’uns 10 quilòmetres, surt de Sant Climent en direcció a Mollet de Peralada, i seguint els vells camins, passa per Delfià, per arribar als afores de Garriguella. Després de l’Ofici, en el decurs del qual es canten els Goigs que provenen de temps immemorials, es cou l’arròs –amb costelló i mongetes- a l’espai que hi ha al costat de l’ermita.

Una de les poques indústries que hi ha hagut històricament a Sant Climent és la fabricació de bastons. A principis del segle XX n’hi havia dues, els propietaris de les quals havien après l’ofici amb en Ramon Robert, del municipi fronterer de Sureda, al Rosselló, on encara es fabriquen. Les dues es van crear inicialment a Vilartolí, fabricant artesanalment bastons (rectes i de ganxo), fuets (per a menar carros) i fustes i columbrines (per a la doma de cavalls). La de Josep Carbonell Culubret va fer fallida molt aviat.

L’altre la va iniciar Joan Gratacós, que havia vingut a fer el servei militar. Posteriorment, s’hi va afegir el seu germà Jaume. Cap a l’any 1917 van començar el negoci comprant una serra. El 1922 van traslladar tot el procés a Sant Climent i va passar a dir-se Indústries Gratacós, que era la societat formada pels dos oncles i els dos nebots Gratacós Figa.

La fabricació va anar a menys quan van començar a sortir els tractors i del camp van anar desapareixent carros i animals de tir. Cap al 1973 van intentar reconvertir-se i fer sticks o pals per jugar a hoquei, però van acabar tancant a finals de la dècada.

Sant Climent Sescebes ha tingut una intensa vida associativa. A finals del segle XIX i principis del XX, les rivalitats polítiques van donar peu a dues societats o viceversa. El cas és que els propietaris o benestants, coneguts com “els folls”, els quals tenien la seva seu al cafè de Can Cabanes, estaven enfrontats als treballadors, coneguts com “els guits” els quals tenien la seu a l’altre establiment conegut com a Can Dama.

A principis del segle XX la “societat” de Sant Climent Sescebes era “Lo pom de flors”, constituïda el 30 de juny de 1910 i de la qual es conserva el reglament aprovat en la reunió de 8 de juny de 1924 quan, a causa de la Dictadura de Primo de Rivera, es van veure obligats a traduir-lo a l’espanyol i a canviar el nom pel de “La flor de un día”. Al 2012 “La Flor de un día” encara és vigent a efectes legals, si bé fa molts anys que està completament inactiva, entre altres coses perquè les seves funcions van ser absorbides per la Concòrdia i perquè avui la població no precisa la rivalitat de dues societats. Com diuen alguns santclimentencs, “La Flor de un día és morta, però no enterrada”.

Com a moltes poblacions d’aquest vessant de l’Albera, Sant Climent ha tingut entitats de socors mutus. Sabem que el 1912 hi havia una “Sociedad de socorros mútuos sobre enfermedades”, sota l’advocació de Sant Sebastià, denominada “La Caridad” i una altra denominada “La Unión” que a partir del 2 d’agost de 1914 s’haurien unit per passar-se a denominar “Sociedad de Socorros mútuos La unión de la caridad”.

El 14 de desembre de 1935, la nova “Societat de Socors mutus La Concòrdia”, creada dos dies abans va acordar construir un edifici propi, complint la condició estatutària que no es fes amb fons de la mutualitat. El 20 de gener, s’aprovava oficialment el reglament de La Concòrdia. El seu objecte fundacional era “socorrerse mutuamente entre los socios en caso de enfermedad o invalidez obteniendo los subsidios que se establezcan”. La seva marxa, i la construcció de l’edifici va estar condicionada per la guerra civil.

El 15 d’agost de 1939 l’entitat anuncia que ha tingut l’autorització per seguir en funcionament, però el cafè i la sala no s’obririen fins al 29 de desembre de 1940.

El reglament, amb tots els seus costums, va ser vigent fins que l’objecte social va deixar de ser imprescindible, i es va replantejar una transformació. El 18 de març de 1988 es va proposar dissoldre la societat de socors mutus, i transformar-la en una entitat lúdica, i com a tal “La Concòrdia, Associació cultural i recreativa” va ser inscrita en el registre d’Associacions de la Generalitat, el 24 de febrer de 1989, amb el número 1616. El 31 de gener de 1992, es va acordar fer una “donació” de l’edifici a l’Ajuntament, a condició que es remodelés i es destinés a Casa de Cultura, tot mantenint-hi la seu de l’entitat. Després de quatre anys d’obres es va inaugurar el 23 de novembre de 1996.

L’electricitat va arribar a l’Empordà el 1895, primer a l’Escala i seguidament a Darnius i Agullana. El 1914, després d’absorbir petites empreses elèctriques locals, “Hidro-Eléctrica del Ampurdán” va endegar una expansió per la comarca, duent l’electricitat a Sant Climent; l’energia procedia de la central anomenada La Farga, a la riera d’Arnera a Darnius, i arribava també a Espolla.

Malgrat que l’electricitat va arribar relativament aviat, la qualitat del servei va ser, fins fa pocs anys, molt dolenta per manca de potència del subministrament.

Si l’electricitat va arribar el 1914, dos anys després Martí Soler, i el seu fill, Miquel, van construir un local situat al carrer Icària, 6, que van batejar amb el nom de “Teatro-Cine Imperio”, amb un aforament d’unes 200 localitats.

El cine va ser molt concorregut. S’omplia de gom a gom, i hi acudia gent de molts pobles de les rodalies; va tenir la màxima esplendor a la millor època del campament militar, eren molts els quintos que hi anaven, obligant a fer més d’una, i fins i tot dues sessions. En aquesta època es va suprimir l’escenari i s’afegí un amfiteatre, per la qual cosa l’aforament es va ampliar amb unes cent persones més, i es va millorar la comoditat de butaques, accessos i bar, que van fer del “Imperio”, que va acabar tancant a finals del anys 80, un dels millors cinemes “de poble” de l’Empordà.

L’any 1975, Sant Climent era un poble que malgrat la puixança del moment, tenia molts dèficits estructurals i associatius. En aquest marc va arribar a la població Mossèn Josep Barcons el qual a l’entorn de la rectoria va dinamitzar un jovent llavors mort.

Per celebrar l’èxit obtingut en el pessebre vivent d’aquell any, van fer una excursió en el decurs de la qual els joves van proposar al nou rector representar el “play-back” de l’òpera-rock “Jesucrist Superstar”, que acabava d’estrenar-se al país. Les primeres reticències del mossèn van ser vençudes per la impetuositat dels joves, que va acabant transformant la proposta inicial: per Setmana Santa es representaria el drama de la Passió de Jesucrist. El Divendres Sant de 1976 es va representar per primera vegada la Passió de Sant Climent, i des de llavors s’ha vingut representant ininterrompudament cada Setmana Santa fins avui.

La Passió de Sant Climent té dues característiques que la fan diferent de qualsevol altra Passió. Una és el seu marc. La funció del 1976, va servir per recuperar un indret que havia estat molt concorregut a la dècada dels 30: l’Horta d’en Cusí, un espai natural a l’aire lliure que li dona un realisme i credibilitat que no es poden trobar en cap escenari convencional, especialment en les escenes finals de la Crucifixió i la Resurrecció. L’altra, és un text propi, que es modifica cada any. Obra de diversos autors, vol explicar no només els fets que es recullen en els Evangelis, sinó també com podien haver esdevingut des d’un aspecte més quotidià els darrers dies de Crist.

L’any 1985, es va crear l’Associació La Passió-Sant Climent Sescebes, que a més de propiciar la consolidació definitiva, ha esdevingut una de les entitats més importants de la localitat. La Passió va participar en el Congrés Itinerant de Teatre Català (1990), i el Congrés de Teatre Europeu (1991), i va celebrar (2001) el vint-i-cinquè aniversari, amb una exposició que va visitar diverses poblacions. La Passió de Sant Climent ha estat capaç de convertir una inicial il·lusió juvenil, en una consolidada tradició.

Com a tot l’Empordà, Sant Climent Sescebes celebra dues festes majors anuals. La d’hivern és el 23 de novembre, Sant Climent, el patró, i la d’estiu el 29 d’agost, una festa que anys enrere era considerada “la de la societat”. Des de fa molts anys tenen un esquema similar, que se sustenta en les audicions de sardanes i els balls, a la plaça a l’estiu, o dins la societat a l’hivern. A aquesta base s’hi han afegit, segons l’edició, concerts, representacions teatrals, exposicions, concursos o alguna activitat esportiva.