Santa Fe dels Solers

Tot i que avui l’església de Santa Fe dels Solers és considerada una de les construccions pre-romàniques més interessants de l’Empordà, era inèdita com a monument alt-medieval fins que Joan Badia la va donar a conèixer l’any 1970.

Al paratge dels Solers, l’església s’aixeca sobre un replà de la muntanya que forma part dels darrers contraforts de ponent del puig Castellar, molt a prop del final del terme municipal. Tot i que podria estar esmentat en un document de l’any 990 com una de les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, no apareix mencionada amb aquest nom i dedicació fins a finals del segle XIV, en els nomenclàtors de la diòcesi de Girona on figura entre les capelles no parroquials que tenien un sacerdot encarregat, com a Capella sancte Fideis de Solerio, in parrochia sancti Clementis de Saboleria.

És un monument en el qual es distingeixen amb tota claredat dues parts constructives, ambdues preromàniques. Es tracta d’una església d’una sola nau amb capçalera en forma de trapezi desviat en el seu eix; l’absis i la primitiva nau (s. VIII-IX) es van engrandir amb una nova crugia, enderrocant el primitiu frontis i allargant cap a ponent els murs de la nau (s. X). Les dues construccions es van unir, en l’interior, mitjançant un arc toral que se sustenta sobre pilars units al mur i marca l’arrencada amb impostes.

Una particularitat a remarcar és el desnivell del sòl interior, a causa de la construcció en un lloc de molt pendent. Els murs de l’absis es van aixecar damunt d’una roca que sobresurt a l’interior del presbiteri; la resta del temple, des del presbiteri al frontis, pavimentat amb un enllosat de granit, mostra un fort desnivell que es guanya mitjançant tres graons irregulars.

La volta del temple és de canó recolzant directament sobre el mur sense cap element que marqui l’inici del radi; a la banda de l’absis té menys alçària, diferenciant el presbiteri. Els murs són lleugerament atalussats cap a l’exterior, amb un aparell de pedres petites posades inclinades, però que no acaben de conformar l’opus spicatum típic del romànic. A la primitiva església no hi havia finestres, i en l’ampliació se n’hi va afegir una de sola, al mur Oest, molt estreta però amb els vessants molt oberts. La porta inicial en el mur sud, va ser tapiada i substituïda per una altra centrada al llarg del mateix mur ampliat; també foren construïdes dues portes en el mur Oest i el Nord, posteriorment tapiades.

L’any 1976 el Grup d’Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès dugué a terme a l’església tasques de neteja i de recuperació de la teulada i del paviment. L’incendi que el juliol de 1986 cremà 30.000 hectàrees de l’Albera, va destruir l’antiga porta de fusta de Santa Fe, la qual va ser substituïda per una de metàl·lica.