Damià Cardoner i Viñas va néixer a Sant Climent el 15 de setembre de 1844, i va morir a principis de 1915 a les Canàries. És un dels personatges més cèlebres de Sant Climent Sescebes, encara que per a molts va ser només un aventurer que va fer fortuna primer a Suïssa i després als Estats Units. El seu reconeixement públic (té un carrer dedicat) li ve donat pel fet d’haver testat a favor del poble, encara que al final l’herència es va quedar a la família.
En aquest testament deixava hereva a la seva filla Berta, resident a Burke, l’única viva en aquell moment, i en segon terme al poble de Sant Climent Sescebes i a la ciutat de Figueres. Concretament a la ciutat li deixava 100.000 pts per a construir un institut d’ensenyament, i a Sant Climent Sescebes 100.000 pts per a un balneari que havia de construir-se aprofitant la Font Pudosa i 100.000 pts per al que denominava “escola moderna”, a la qual imposava dues condicions: que no s’hi propagués la religió catòlica i que es construís enfront d’una gran avinguda, amb bona ventilació, calefacció i un espaiós pati.
El llegat, però, ho era a condició que la seva filla Berta morís sense fills, o que si moria tenint-ne, aquests no arribessin a l’edat de fer testament. Cap de les dues coses es va donar, per la qual cosa l’herència no va arribar mai a l’Empordà.
Carles Cusí de Miquelet, (1863-1933), va ser un important empresari i polític establert a Figueres, que creà la Banca Cusí, la primera empresa elèctrica de la comarca (Hidro-Eléctrica del Ampurdán), i el primer cinema (Sala Edison, de Figueres). Va explotar mines de ciment i sabonet a Les Escaules i La Vajol, i va ser accionista d’aigües de Vilajuiga i de la fàbrica del gas de Figueres. Va ser diputat provincial i a Corts pel Partit Liberal (1910-1916) i posteriorment senador (1919-1921).
El nom de Carles Cusí apareix molt vinculat a la història recent de Sant Climent: la casa Cusí, la denominada Horta d’en Cusí, que cada any els seus hereus cedeixen per a fer les representacions de la Passió, i una àmplia extensió de terreny que els hereus van vendre en parcel·les, construint-s’hi, entre altres, la societat “La Concòrdia” i la Cooperativa. D’aquest terreny el 13 de març de 1917 ell en va donar una part per fer la plaça que avui porta el seu nom.
Però les que avui coneixem com propietats dels Cusí, en realitat provenien de la família materna dels de Miquelet. La seva fe de baptisme assenyala que era fill de Narcís Cusí Jordà, un ric hisendat d’Hostalets de Llers, i d’Adelaida de Miquelet i de Ribot, de Figueres. El mateix document afegeix que els seus avis materns eren Josep de Miquelet, de Sant Climent Sescebes i Concepció de Ribot, de “Vic” que, en el context, cal situar en el barri de Sant Climent que encara avui perviu amb el mateix nom.
Narcís Costa Mayoral, va néixer a cal Torlit de Vilartolí el 29 d’octubre de 1902 i va morir el 7 de setembre de 2003. Aquesta dilatada i atzarosa vida i el fet d’haver regentat juntament amb la seva esposa el cafè-ball “Can Dama” li va donar molta popularitat, la qual unida a la constatació del coneixement que tenia de la història del poble, en van fer una referència per a les posteriors generacions. A la festa de la Gent Gran de 2002, el poble li va retre un homenatge pels seus cent anys. El 2010 se li va dedicar la Plaça Narcís Costa Mayoral “Torlit”.
Joan Fabra Vicens, va ser un inquiet artesà que va néixer al veïnat de Vilartolí el 1895. Va aprendre l’ofici de rellotger a França i en va exercir a Girona on el 1923 es va presentar a un concurs per a substituir el rellotge de la Catedral, que no va obtenir tot i presentar un model bo i menys car que el guanyador. L’any 1956 va renovar l’esmentat rellotge posant-hi agulles per fer funcionar l’esfera, cosa que va durar fins al 1992 en què la mateixa família Fabra va substituir el mecanisme per l’actual. També porta el nom de Fabra, el rellotge de la Devesa. Joan Fabra també és reconegut per la seva vessant com a luthier, construint un model de tenora de la cobla molt perfeccionat, que per alguns l’ha posada a nivell dels instruments moderns. Joan Fabra va ser un dels 24 acusats de rebel·lió militar que van ser jutjats en el primer dels consells de guerra celebrats a Girona l’1 de març de 1939; per a 17 el fiscal va demanar la pena màxima, i, finalment, el jutge en va condemnar a mort 11. Entre ells no hi havia Joan Fabra, que va morir a Girona el 19 d’agost de 1978.
Per l’empremta que van deixar a la població, cal citar també:
- Carme Masó Vicens, filla de Sant Climent, va prendre possessió de la plaça de mestra el febrer del 1945; tenia 44 nenes a la classe. A més de l’ensenyament bàsic, també donava classes de “comerç” i les alumnes s’anaven a examinar a Girona; és recordada per la seva habilitat en les manualitats i pels seus brodats. Carme Masó va treballar fins a l’any 1973, 28 anys sense estar mai de baixa.
- Joan Frau Matas fou mestre nacional de Sant Climent des del curs 1954-55 fins al 74-75. Mestre polivalent, ensenyava dels 4 als 14 anys, francès, anglès, i preparava per fer els exàmens de comerç al Cultural Cervantes o els dos primers de batxillerat a l’Institut de Figueres. Cordial i obert fora de l’escola, va marcar tota una generació. Va ser “l’inventor” del joc que batejà com a “6 x 8” (“Seis por ocho”), una versió del dòmino molt útil per aprendre les taules de multiplicar.
- Josep Barcons Muntada, nascut a Hostalets d’en Bas, va prendre possessió de la rectoria de Sant Climent Sescebes l’any 1975 i hi va romandre vuit anys, en el decurs dels quals no solament es va integrar plenament a la societat santclimentenca sinó que en va ser un veritable dinamitzador, deixant un extraordinari record que encara dura. Impulsor d’infinitat d’iniciatives amb els joves, entre elles La Passió, va estar vinculat a activitats tan dispars com el futbol, com a jugador, o la cooperativa de la qual va ser comptable.
L’Ajuntament de Sant Climent, ha fet, recentment, tres distincions:
- Joaquim Torrent Tura, nascut a Pontós, és un dels molts exemples de joves que anaren a Sant Climent a fer el servei militar, en el seu cas el 1966, s’hi casaren i s’hi quedaren. Molt integrat a la vida social del poble, el 1979 va ser regidor del primer Ajuntament democràtic i el 1983 va ser elegit alcalde, càrrec que va ocupar fins al 2007, any en què ja no es va presentar a les eleccions. Per la seva tasca aglutinadora i la seva feina en la gestió dels interessos del municipi, posant al dia les infraestructures municipals, el Ple de l’Ajuntament del 16 de novembre de 2007 va concedir-li el títol de fill predilecte.
- Isidre Boix Pastoret, fill i veí de Sant Climent va formar part de la Junta d’extinció d’incendis de Sant Climent des de la seva creació, el 10 d’agost de 1979, i el desembre de 1983 va ser nomenat Cap del parc de Sant Climent, càrrec que desenvolupà fins a l’abril de 2009, en què passà a la secció de bombers veterans de la Generalitat. Al llarg dels trenta anys va dirigir el parc amb fermesa i confiança en l’equip, aplicant a la seva feina els coneixements de geografia i meteorologia que té del municipi. El 2 d’octubre de 2009 l’Ajuntament li va concedir la insígnia d’or de Sant Climent Sescebes.
- Oleguer Costa Caball. Nat a Vilartolí el 6 de desembre de 1934, va morir el 25 de març de 2011, essent Jutge de Pau substitut, president del Casal de la Gent Gran i de La Concòrdia. Va dedicar-se a l’agricultura i ocasionalment a l’hostaleria, i principalment, va participar en tot tipus d’activitats socials. Va fer del casal de la Gent Gran una referència a la comarca, i va formar part del cos de bombers voluntaris. L’Ajuntament li va concedir, a títol pòstum, la insígnia d’or de la població, lliurada el 27 de novembre de 2011 en el decurs d’un homenatge que li va retre tot el poble i la comarca.